dimarts, 19 de juny del 2012

Una pinzellada d'història

Al continent africà ja fa uns quants milions d'anys que els homínids van començar a caminar drets, mentre que només fa uns 1000 anys que els polinesis es van atrevir amb les seves canoes a recorrer els milers de quilòmetres que separen la Polinèsia del que ara s'anomena Nova Zelanda. Aquests pobladors reben el nom de maorís.



Sembla ser que els europeus no van veure aquesta terra fins que el 1642 el comandant holandès Abel Tasman va arribar-hi amb dos vaixells. Però no hi van pas posar els peus: no van ser gaire ben rebuts pels natius, i van marxar per on havien vingut. Tanmateix, el comandant va deixar el nom de Nieuw Zeeland ("nova terra de mar") a aquelles terres, en honor a la província holandesa de Zeeland.

Aquella trobada devia ser tan desagradable que fins el 1769 (127 anys més tard!) no s'hi va acostar cap altre europeu: aquest cop va ser l'anglès James Cook. Diuen que els maorís es van berenar 10 dels seus mariners, però Cook va escriure: "A pesar del seu canibalisme, mostren una bona disposició natural". Cook era un marrec que no va anar a l'escola, però va esdevenir un referent en la cartografia del Pacífic. Les generacions d'exploradors posteriors van transformar i, sovint, arruinar la cultura d'aquestes illes. En concret, entre els anys 1818 i 1836 se succeeixen les anomenades "Guerres dels Mosquets" entre diferents tribus de maoris. Els mosquets són armes de foc que precisament provenien dels europeus. El 1840 Nova Zelanda passa a ser colònia britànica i no deixa de ser-ho fins ben entrat el segle passat. Tot i això, no són explotats com altres colònies.


Aquest 2012 dos europeus més visitarem aquest país. Esperem que els maorís no practiquin el canibalisme amb nosaltres! I a veure si podem descobrir més secrets d'aquest país...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada