A la tarda anem al poble veí de Kerikeri i visitem gairebé de fosc el poblat maorí. Dormim en un camping de Paihia, des d'on flipem amb la primera nit sense núvols. Es veuen un munt d'estrelles, i no hi ha gens de contaminació lumínica, és realment espectacular. Es veu la franja blanquinosa on es concentren la major part d'estrelles de la Via Làctea, i també els núvols de Magallanes, dues galàxies satèl·lit molt més petites que la nostra i que orbiten al seu voltant. No tenim fotos, perquè amb la nostra supercàmera no es veu res.
De bon matí, baixem per la Twin Coast Discovery, una carretera que ressegueix el litoral. Sembla que hi ha diverses carreteres amb aquest nom pel seu atractiu natural. Ja les anirem explorant... Arribem a Whangarei, i ens aturem al salt d'aigua que porta el mateix nom. Té una alçada d'uns 26 m i ens adonem que hi ha gent rapelant al costat de l'aigua, no sabem si són turistes que han pagat o locals que hi van disfrutar. En fi, fem la volta i veiem la cascada des de tots els punts de vista: val la pena baixar del cotxe
A la tarda visitem uns jardins botànics que encara no s'han obert al públic i ens perdem per allà. Arribem gairebé de fosc a la caravana, sense frontals, cansats i suats, i ens adonem que ens hem deixat els llums encesos. Ai si no s'engega! Creuem els dits... I sí, s'engega!
Confiem amb l'aigua calenta de la dutxa, però ens hem de conformar amb una cassola d'aigua escalfada als fogons. Sembla que la dutxa d'aigua calenta a la caravana no serà possible aquestes vacances... Al vespre anem a sopar a fora, a un restaurant japonès, ens fotem les bótes, i dormimen un aparcament relativament a prop del centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada