A l'altra banda dels bitllets hi ha les cares de diferents personatges representatius del país. En concret, en el bitllet de 5 dòlars hi ha la d'un muntanyista molt conegut. Algú sap qui és? Sense clicar sobre la foto, és clar!
dimarts, 26 de juny del 2012
Moneda
La moneda del país és el dòlar neozelandès, i 1 NZD es canvia aproximadament per 0,60 €. L'altre dia vam canviar 1000 € i ens ho van donar gairebé tot en bitllets de 10, i també alguns de 5 i alguns de 20 dòlars. En aquests bitllets hi ha el dibuix de diferents animals presents a la fauna del país. Hoiho seria el pingüí d'ulls grocs, whio és un ànec blau, i karearea és el falcó neozelandès:
A l'altra banda dels bitllets hi ha les cares de diferents personatges representatius del país. En concret, en el bitllet de 5 dòlars hi ha la d'un muntanyista molt conegut. Algú sap qui és? Sense clicar sobre la foto, és clar!
A l'altra banda dels bitllets hi ha les cares de diferents personatges representatius del país. En concret, en el bitllet de 5 dòlars hi ha la d'un muntanyista molt conegut. Algú sap qui és? Sense clicar sobre la foto, és clar!
dimarts, 19 de juny del 2012
Una pinzellada d'història
Al continent africà ja fa uns quants milions d'anys que els homínids van començar a caminar drets, mentre que només fa uns 1000 anys que els polinesis es van atrevir amb les seves canoes a recorrer els milers de quilòmetres que separen la Polinèsia del que ara s'anomena Nova Zelanda. Aquests pobladors reben el nom de maorís.
Sembla ser que els europeus no van veure aquesta terra fins que el 1642 el comandant holandès Abel Tasman va arribar-hi amb dos vaixells. Però no hi van pas posar els peus: no van ser gaire ben rebuts pels natius, i van marxar per on havien vingut. Tanmateix, el comandant va deixar el nom de Nieuw Zeeland ("nova terra de mar") a aquelles terres, en honor a la província holandesa de Zeeland.
Aquella trobada devia ser tan desagradable que fins el 1769 (127 anys més tard!) no s'hi va acostar cap altre europeu: aquest cop va ser l'anglès James Cook. Diuen que els maorís es van berenar 10 dels seus mariners, però Cook va escriure: "A pesar del seu canibalisme, mostren una bona disposició natural". Cook era un marrec que no va anar a l'escola, però va esdevenir un referent en la cartografia del Pacífic. Les generacions d'exploradors posteriors van transformar i, sovint, arruinar la cultura d'aquestes illes. En concret, entre els anys 1818 i 1836 se succeeixen les anomenades "Guerres dels Mosquets" entre diferents tribus de maoris. Els mosquets són armes de foc que precisament provenien dels europeus. El 1840 Nova Zelanda passa a ser colònia britànica i no deixa de ser-ho fins ben entrat el segle passat. Tot i això, no són explotats com altres colònies.
Aquest 2012 dos europeus més visitarem aquest país. Esperem que els maorís no practiquin el canibalisme amb nosaltres! I a veure si podem descobrir més secrets d'aquest país...
Sembla ser que els europeus no van veure aquesta terra fins que el 1642 el comandant holandès Abel Tasman va arribar-hi amb dos vaixells. Però no hi van pas posar els peus: no van ser gaire ben rebuts pels natius, i van marxar per on havien vingut. Tanmateix, el comandant va deixar el nom de Nieuw Zeeland ("nova terra de mar") a aquelles terres, en honor a la província holandesa de Zeeland.
Aquella trobada devia ser tan desagradable que fins el 1769 (127 anys més tard!) no s'hi va acostar cap altre europeu: aquest cop va ser l'anglès James Cook. Diuen que els maorís es van berenar 10 dels seus mariners, però Cook va escriure: "A pesar del seu canibalisme, mostren una bona disposició natural". Cook era un marrec que no va anar a l'escola, però va esdevenir un referent en la cartografia del Pacífic. Les generacions d'exploradors posteriors van transformar i, sovint, arruinar la cultura d'aquestes illes. En concret, entre els anys 1818 i 1836 se succeeixen les anomenades "Guerres dels Mosquets" entre diferents tribus de maoris. Els mosquets són armes de foc que precisament provenien dels europeus. El 1840 Nova Zelanda passa a ser colònia britànica i no deixa de ser-ho fins ben entrat el segle passat. Tot i això, no són explotats com altres colònies.
Aquest 2012 dos europeus més visitarem aquest país. Esperem que els maorís no practiquin el canibalisme amb nosaltres! I a veure si podem descobrir més secrets d'aquest país...
dimecres, 6 de juny del 2012
Permís de conducció internacional
Quina por, conduir per l'esquerra, i amb una caravana de 6 metres de llargada! Et demanen el permís de conducció internacional, però és tan fàcil com entregar quatre documents, i llavors et donen un llibret que acredita que saps conduir, això sí, en 8 idiomes. És vàlid per un any des de la data d'expedició, i només fora d'Espanya. Aquesta web en castellà explica com s'ha de tramitar.
En poques paraules: s'ha d'anar a trànsit i portar el carnet de conduir i una fotocòpia, el DNI i una fotocòpia, una foto carnet i uns 10€. T'ho fan al mateix moment. De fet, si també portes aquest document omplert, agilitzes el tràmit.
diumenge, 3 de juny del 2012
L'autocaravana
Hem llogat una autocaravana amb canvi automàtic de dues places. Ho hem fet a través de l'empresa alphacampervans, que fa descomptes en el lloguer de vehicles d'entre 3 i 6 anys d'antiguitat. La web sembla seriosa, però ja ho veurem quan recollim la caravana.
Aquí teniu un vídeo de com és per dins. I una imatge:
Aquí teniu un vídeo de com és per dins. I una imatge:
divendres, 1 de juny del 2012
Nova Zelanda
Per aquells que encara no ho sàpiguen, ens n'anem a Nova Zelanda! Un mes! Amb autocaravana! De vacances! Amb les despeses pagades! No, això últim és conya! Però ja tenim el vol pagat i l'autocaravana llogada. Quines ganes de marxar ja i encara queda un mes i mig...
Tot va començar per Nadal, jo tenia ganes de marxar lluny, li vaig proposar a la Marta, i va dir que vale. Collons, no m'ho esperava pas, que digués que sí, però de seguida ens vam posar d'acord amb el destí.
A veure si aquest blog que vaig començar fa tant de temps (i tant de temps en desús!) pot servir com a revista del que anem fent per allà. Tot dependrà de si tenim internet o no per publicar coses...
Tot va començar per Nadal, jo tenia ganes de marxar lluny, li vaig proposar a la Marta, i va dir que vale. Collons, no m'ho esperava pas, que digués que sí, però de seguida ens vam posar d'acord amb el destí.
A veure si aquest blog que vaig començar fa tant de temps (i tant de temps en desús!) pot servir com a revista del que anem fent per allà. Tot dependrà de si tenim internet o no per publicar coses...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
