Copa, lliga i Champions

Ja ho anunciaven els de Crackòvia. Abans-d'ahir el Barça es va convertir en el millor equip d'Europa, i probablement el que millor juga a futbol del món. I és que el Barça ha enamorat els amants dels bon futbol, tot i l'escepticisme a l'inici de la temporada per un entrenador novell i uns jugadors dels quals no s'esperava una gesta d'aquest calibre. Per una vegada el bon joc, la intel·ligència, la creativitat i l'esperit d'equip s'han imposat al futbol destructiu que es practica a tants altres països europeus. El triplet és la guinda a una temporada que ratlla la perfecció. A vuitens de final de la lliga europea van fer 5 gols a l'Olimpic de Marsella, en els quarts, 4 gols al Bayern de Múnic, a la prèvia, diverses vegades han fet una maneta al rival... S'han batut rècords de tot tipus: gols en una lliga, màxim golejador de la lliga per Eto, i potser bóta d'or, també és probable que Messi sigui el nou pilota d'or, i més després de l'actuació decebedora del seu principal competidor, Cristiano Ronaldo, a la final. I el que no es paga amb diners, la golejada històrica al Bernabeu.

Com diu en Puyol de Crackòvia, una temporada per emmarcar!
Visca el Barça!

2-6 al Bernabeu

Això sí que és un "chorreo", Boluda! El Madrid volia recuperar el gol averaix i posar-se aun sol punt, però resulta que ja està a 7 i amb un averaix encara més gran. Però no és res més que la crònica d'un resultat anunciat. Des del principi de la temporada, el Madrid ha guanyat la majoria de partits amb més pena que glòria, i més per la por dels rivals que pel propi joc de l'equip. En canvi, el Barça ha demostrat cada vegada que sortia al camp com s'ha de jugar a futbol. I el partit de dissabte no va ser una excepció. Un rondo del Barça, i quan el Madrid s'atrevia a recuperar la pilota, no la tenia ni 10 segons controlada. Una classe magistral: en alguns gols gairebé es colen dins la porteria amb la pilota als peus. Una pallissa històrica: mai el Barça havia marcat 6 gols al Santiago Bernabéu. Van marcar fins i tot dos defenses: Puyol i Piqué. I si no hagués estat per Casillas, el resultat hauria estat encara més escandalós. A part d'alguns indesitjats seguidors del Madrid, l'afició ho va saber encaixar. I és que no queda més remei que reconèixer la infinita superioritat d'un equip que, tot i que no hagi guanyat cap títol, fa goig de veure jugar, fins i tot, per altres aficions. En qualsevol cas, és un exemple de com s'ha de jugar a futbol. Com diria en Laporta, QUE N'APRENGUIN!

Pasapalabra

Per fi avui s'ha endut el premi el concursant que probablement més s'ho mereixia. Ha estat la persona que més programes seguits ha aguantat. En molts d'ells, només una paraula l'ha separat del pot. I és que fins i tot el presentador tenia dubtes de si José Manuel Lucía cometia l'error expressament per tornar el dia següent amb la possibilitat de guanyar un sac més generós. El cas és que després de 37 programes s'ha embutxacat gairebé 400.000 euros, vaja, un pessic per tapar forats. Militar paracaigudista de professió, ha batut records d'audiència, als quals jo he contribuït. La seva fesomia de bona gent, la seva senzillesa i la seva mecànica perfecte i rapidíssima a l'hora de respondre feien pensar cada dia que s'enduria els diners. I finalment ho ha fet: s'ho mereixia i me n'alegro. I pensar que n'hi d'altres que no guanyem ni un duro al Bocamoll...

Allà on el món es parteix en dos

El congost de Mont-Rebei, un d'aquells paratges que fan que un se senti satisfet de viure a Catalunya. O hauria de dir Aragó? Perquè, de fet, la Noguera Ribagorçana és la separació natural entre les terres catalanes i les aragoneses en molts trams del seu recorregut. En qualsevol cas, és espectacular el que pot fer la força de l'aigua en el seu pas per una muntanya. I és que les dues Nogueres, la Pallaresa i la Ribagorçana, divideixen el Montsec en tres parts, d'est a oest: Rubies, Ares i Estall. Terra de contrastos, de cingles de vertigen, de masies abandonades, de pantans d'aigua turquesa, d'esglésies enclavades als llocs més rocambolescs. Això és el Montsec.