dimarts, 28 d’agost del 2012

L'autocaravana

Era una Mercedes Sprinter 311 CDI igual que la que surt a la seva pàgina web. Feia una mica de por que ens avisessin que tenia de 3 a 6 anys, però realment funcionava molt i molt bé, i només tenia uns 120 mil km. Nosaltres vam fer uns 5500 km amb 26 dies per recorrer les dues illes de nord a sud, i no vam tenir mai cap problema. Vam penjar l'estelada a la part de darrera i estava sempre visible.


La cuina funcionava amb gas i escalfava molt ràpid. Vam menjar més que bé, perquè compràvem en supermercats i trobàvem productes similars. Els preus eren una mica més alts, però raonables. Aquí teniu unes fotos de la cuinera i el comensal.


L'aigua calenta podia funcionar amb gas, o també quan estàvem connectats a la xarxa elèctica en un camping. Per rentar els plats anava molt bé, però no ens va convèncer gaire l'aigua calenta per la dutxa, era molt difícil de regular i s'acabava aviat. A més, el dipòsit d'aigua no era massa gran, només tenia una capacitat de 80 litres per rentar plats, cuinar, beure i dutxar-nos. Així doncs, era millor dutxar-se als campings, tot i que en alguns s'havia de pagar entre 2 i 4 dòlars per tenir aigua calenta uns minuts.

Un aspecte a tenir en compte: les caravanes només tenen electricitat quan estan connectades a la xarxa elèctrica. Si ens haguessin avisat, ens hauríem endut un conversor de 12 / 220 V per poder carregar els mòbils, l'ipod i la càmera, i no dependre tant dels campings. Tampoc ens van dir quin tipus d'endolls feien servir, però qualsevol aparell necessitava un adaptador de corrent com aquest.


La caravana estava totalment preparada per passar-hi l'hivern a dins. Estava equipada amb un nòrdic, un parell de flassades, una estufa elèctrica i un parell de tovalloles. Hi havia unes cortines opaques i també unes pinses perquè no s'obrissin. L'aspecte del dormitori un cop desmuntada la taula i muntat el llit:


Les aigües negres són, perquè ens entenguem, el pipí i la caca, i van a parar en un dipòsit extraíble que s'ha de buidar cada dos o tres dies. Perquè no faci pudor, s'hi ha de tirar un producte (pastilles i líquid) perquè descompongui i eviti la mala olor.

Les aigües grises són la resta d'aigües residuals, per fe-ho fàcil: dutxa, lavabo i pica. Aquestes van a parar en un dipòsit a part, integrat a la caravana, i s'ha de buidar amb l'ajuda d'un tub. Tots dos dipòsits es buiden a les "dump stations", que es troben en tots els campings i en alguns pobles apartats de tot. I molt important, abans d'omplir el dipòsit d'aigua potable, calia buidar el dipòsit d'aigua grisa, per evitar que aquesta sortís pel forat de la dutxa! Això no ens va passar mai, però sí que un dia vam intentar marxar amb la caravana encara connectada a l'electricitat! Sort que no es va espatllar res...


1 comentari: