dilluns, 13 d’agost del 2012

Dunedin

La ciutat no té massa a veure, potser l'estació de tren és l'edifici més interessant. Però ens van aconsellar que fessim dos circuits: el de la cervesa i el de la xocolata. I com que no ens posàvem d'acord, els vam fer tots dos. El primer era un tour guiat per dins de la fàbrica de cerveses Speight's, que s'acabava amb un tast de 20 minuts de les sis cerveses que feien.



I la segona visita consistia en un altre tour guiat per la fàbrica de xocolata Cadbury. Al principi tenia molt bona pinta, perquè ens van anar donant xocolatines i bombons durant el camí, però quan les vam tastar, la majoria no valien res.

El que sí que és de visita obligada és la península d'Otago, que que just al sud est de la ciutat. Allà s'hi arriba amb cotxe i es poden fer un munt de caminades. Com que plovia, vam visitar la Sandfly Bay sense gaire esperança de veure els lleons marins i els pingüins que diuen les guies. Però just en el camí de baixada a la platja, un lleó marí ens impedia continuar i fins i tot ens perseguia muntanya amunt. Qui ho havia de dir!


Un cop a la platja, n'hi havia una desena d'estirats per la sorra, recuperant-se d'una jornada de pesca. Quan passaves pel costat, alguns et miraven, però estaven massa cansats per perseguir-nos. Com que gasten molta energia per caçar, aleshores surten del mar a oxigenar els músculs per la següent jornada de cacera i poder alimentar els petits (que tampoc són tan petits).


Just abans d'arribar al final de la platja, el camí s'enfila fins a un observatori des d'on es poden veure els pingüins quan arriben una estona abans de fer-se fosc, després d'un dia dins del mar. S'anomenen hoiho, i són pingüins d'ulls grocs (yellow-eyed). Surten de l'aigua i busquen la vegetació bàsicament per dues coses: per resguardar-se de les tempestes i per criar.

El cas és que en vam veure tres sortir de l'aigua, enfilant-se cap a les roques. Diuen que a l'estiu se'n poden veure fins a 90 exemplars, mentre que a l'hivern hi ha poques esperances de veure'n cap, així doncs sembla que vam estar de sort. El veieu, al mig de la foto? És que no ens hi podíem acostar gaire, perquè són uns animals molt tímids i potser no tornarien a venir més.


1 comentari:

  1. Lleons marins, pingüins... Cerveses, xocolata...
    Que sapigueu que feu molta enveja (sana)!
    Seguiu gaudint molt!!

    ResponElimina